A la lluna de Barcelona
Per carrers inclinats amb rails de tramvia. Rodant al costat dels seus dracs de metall, aquestes serps que protegeixen portes grans. Serpenteant laberints de la Ciutat Vella, sota ponts i balconades, edificis de creixement espontani, de formes orgàniques, edificis sempre moderns, vius. Ganes de re inventar la vida. Patis interiors, balconades, vidrieres, ferro oxidat, amagats en quadres de l’Eixample. Per a plorar i riure, per al misteri. La lluna de Barcelona.
(tendrá faltas ortográficas, seguro…)
